El substrat preromà en la toponímia relacionada amb inestabilitats de vessant en l’àmbit geogràfic nord-oriental de la Península Ibèrica i zones properes [El sustrato prerromano en la toponimia relacionada con inestabilidades de ladera en el ámbito geográfico nororiental de la...]
lut-/lit-, lurr/lorr, lurte/lorte, lort/lòrdia/lòria/oriosos, ortó(n)/artó(n)/ortell/artell/certés, ortone/ortoneda/redort, sort/sorteny
Resumen
Coromines (1989-1997) atribuye diferentes etimologías a topónimos como Llorts y Llordà (lurte: ‘desprenidimento de tierras’), Lord y Lourdes (lúrrite: ‘peña de roca’), Lòria y Salòria (alod: ‘alodio’), Hortell, Hortó y Hortoneda (art: ‘nombre preromano de planta’, ‘arto’), etc. Mediante un análisis geomorfológico de estos lugares hemos observado que estos topónimos y muchos otros más guardan una estrecha y clara relación con laderas que presentan o han presentado en el pasado inestabilidades (grandes movimientos, deslizamientos superficiales, corrientes de derrubios, etc.). Dada esta estrecha relación, postulamos que sería necesario no descartar la posibilidad de incluir - los todos dentro de la misma familia lurte. Asimismo, teniendo en cuenta que lurr aparece con doble vocalismo lurr y lorr y que ha dado palabras s como lorrin ‘tierra removilizada’ o lortu ‘transportar’, ‘acarrear’, es probable que en la llengua/llenguas prerromana hablada en la zona geográfica del noroeste peninsular y Aquitania existiera una variante lorte/lorta.
Estadísticas
Referencias
ADELLACH, B.; GANYET, R. (1977), Valls d'Andorra. Geografia i diccionari geogràfic, Andorra, MI Consell General.
ANGLADA, M. (1993), Arrels d'Andorra. Prehistòria d'Andorra a través dels noms de lloc, Andorra la Vella, Andorra.
ARRIKÍBAR, E. (2002), http://www.euskalnet.net/kondaria/cat/Aurkitegi.html. Euskara.
AZNAR, E., httpwww.errioxa.com. Principales topónimos euskéricos en la Rioja.
BALAGUER, J. (2008), Estudi geomorfològic del vessant SE de la serra del Port del Compte, Solsonès. http://imaginorium.blogspot.com/2008/02/geomorfologia-del-sud-est-del-port-del.html
COPONS, R. (2004), Avaluació de la perillositat de caigudes de blocs rocosos a Andorra la Vella (Principat d'Andorra). Tesi Doctoral, Departament de Geodinàmica i Geofísica, Universitat de Barcelona, 244 +12 plànols i un CD (inèdita).
COPONS, R. (2007), Avaluació de la perillositat de caigudes de blocs rocosos a Andorra la Vella (Principat d'Andorra). Monografies del CENMA, Institut d'Estudis Andorrans, Andorra.
COROMINAS, J. (coordinador) (1985), Cartografia de riscos geològics de les comarques de muntanya del Pirineu Català, Servei d'Acció Comarcal, Dept. De Política Territorial i Obres Públiques, Generalitat de Catalunya.
COROMINES, J. (1965 i 1970), Estudis de Toponímia Catalana, (Volum I, 1965, i Volum II, 1970), Barcelona, Barcino (Biblioteca Filològica Barcino).
COROMINES, J. (1989-1997). Onomasticon Cataloniae. Barcelona: Curial Edicions Catalanes.
COROMINES, J. (1980-2001), Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, Barcelona, Curial Edicions Catalanes.
DE HOZ, J. (1995), "El poblamiento antiguo de los Pirineos desde el punto de vista lingüístico", in A Jaume Bertranpetit i Elisenda Vives (eds), Muntanyes i població. El passat dels Pirineus des d'una perspectiva multidisciplinària, Andorra la Vella, Govern d'Andorra, pp. 271-299.
EUROCONSULT (2003), Estudi de la zonificació del terreny segons la seva problemàtica geològica. Corrent d'arrossegalls de la Comella,Ministeri d'Ordenament Territorial, Govern d'Andorra.
EUROCONSULT (2006), Estudi de la zonificació del terreny segons la seva problemàtica geològica. Gran moviment de Certers, Ministeri d'Urbanisme i Ordenament Territorial, Govern d'Andorra.
GARCÉS, M. del P. (1987), "Vocablos dialectales relacionados con la naturaleza del terreno", Epos: Revista de Filología. https://doi.org/10.5944/epos.3.1987.9491
GOROSTIDI, I., http:www.errioxa.com. Onomástica y toponimia euskérica en la Rioja.
GORROCHATEGUI, J. (2002), Las lenguas de los Pirineos en la antigüedad, A Els substrats de la llengua catalana: una visió actual, Barcelona, Institut d'Estudis Catalans; Treballs de la Societat Catalana de Llengua i Literatura, núm. 1, pp. 75-101.
LACASTA, G. (1994), El Euskera en el alto Aragón. Cuadernos de Sección. Hizkuntza eta Literatura, 12, Donostia.
MORAN, J. (2003), L'origen de la paraula Laurèdia. A Laurèdia fa cent anys. Comú de Sant Julià de Lòria.
OIBARKO UDALA-AJUNTAMENT D'OIBAR, httpwww.aibar-oibar.org. Topónimos.
PLANAS, X.; PONSA, À. (2007), Etimologia de la toponímia andorrana relacionada amb riscos geològics naturals, A Llengua Nacional, núm. 61-IV Trimestre del 2007, Barcelona.
PLANAS, X.; PONSA, À. (2008), Etimologia de la toponímia andorrana relacionada amb riscos geològics naturals. A La revista del CENMA, núm. 1-I Trimestre del 2008, Institut d'Estudis Andorrans, Andorra la Vella.
PLANAS, X.; PONSA, À. (en premsa), Recull i etimologia d'hidronímia andorrana. A la Revista del CENMA, núm. 3.
PUJAL, C. (coordinadora) (1999), Atles cartogràfic de les Valls d'Andorra 1692-1976, Govern d'Andorra, Ministeri de Turisme i Cultura, Arxiu Històric Nacional, Andorra.
RABELLA, J. A. (2007), Studia in honorme Joan Coromines, Pagès editors, Lleida.
RASICO, PH. D. (2003), Els topònims catalans en -et / -ell: entorn d'una tesi de Joan Coromines, Estudis romànics, Institut d'Estudis Catalans, Barcelona.
SALABERRI, P. (1994), Eslaba aldeko euskararen azterketa toponimiaren bidez. Tesis doctoral, Bilbao, Euskaltzaindia.
TURU, V.; PLANAS, X. (2005), Inestabilidad de vertientes en los valles del Valira. Datos y dataciones para el establecimiento de una cronología, posibles causas. Andorra y Alt Urgell (Pirineos Orientales). VI Simposio Nacional sobre Taludes y Laderas Inestables, València.
TURULL, A. (director) (2004), De Marimanya al Cargol. Al núm. 5 de Quaderns del Consell Cutural de les Valls d'Àneu.
VILAPLANA, J. M. (1984), Estudi del glacialisme de les valls de la Valira d'Ordino i d'Arinsal (Andorra), Barcelona, Institut d'Estudis Catalans, Arxius de la Secció de Ciències, LXXII.
Derechos de autor 2008 Xavier Planas Batlle, Àurea Ponsa Vidales, Ánchel Belmonte Ribas
Esta obra está bajo licencia internacional Creative Commons Reconocimiento-NoComercial 4.0.
