La inscripción vascónica de la mano de Irulegi desde la perspectiva ibérica [Irulegiko eskuaren inskripzio baskonikoa iberiar ikuspegitik]

Gako-hitzak: iberiera, baskonikoa, euskara

Laburpena

Irulegiko eskua agertu baino lehen, inskripzio baskoniko bat berreraikitako aitzineuskaratik ulergarria izatea espero zen. Aitzitik, ez da hala inskripzio honekin, iberiarrarekiko espero baino afinitate maila handiagoa baitu. Nire interpretazioaren arabera, egoera honek iberiera euskararen familian txertatzearen alde eginen luke. Gainera, duda dut K. a. I. menderako berreraikitako protoeuskara inoiz existitu ote zen; agian baskonikoa da, aurkitu daitezkeenen artean, benetako aitzineuskaratik hurbilen dagoen hizkuntza. Nolanahi ere, testu bakarra da; beraz, zuhurra dirudi, galdera honi erantzun sendoa emateko, testu gehiago dokumentatu arte itxarotea.

Estatistikak

722
##plugins.generic.usageStats.noStats##

Erreferentziak

Agirre-Mauleon, J. (ed.). (2022). Irulegi. La mano de Irulegi, un testimonio epigráfico del siglo I a.C. en el Valle de Aranguren. Sociedad de Ciencias Aranzadi Zientzia Elkartea.

Aiestaran, M., Velaza, J., Gorrochategui, J., Usúa, C., Pujol, P., Alonso, E., Iriarte, E., Narbarte-Hernandez, J., Ruiz-González, D., Mendizabal-Sandonís, O., Sesma, J., Mujika-Alustiza, J. A., García-Gazólaz, J., Balduz B. & Agirre-Mauleon, J. (en prensa). A Vasconic inscription on a bronze hand: writing and rituality in the Iron Age Irulegi settlement (Ebro Valley). Antiquity.

Ballester, X. (2001). Fono(tipo)logía de las (con)sonantes (celt)ibéricas. En F. Villar y M. P. Fernández (eds.), Religión, lengua y cultura prerromanas de Hispania. Actas del VIII Coloquio sobre Lenguas y Culturas Prerromanas de la Península Ibérica (Salamanca, 11-15 de mayo de 1999) (pp. 287-304). Universidad de Salamanca.

Ballester, X. (2005). Lengua ibérica: hacia un debate tipológico. Palaeohispanica, 5, 361-392.

Beltrán, F. & Velaza, J. (2009). De etnias y monedas: las «cecas vasconas», una revisión crítica. En J. Andreu (ed.), Los vascones de las fuentes antiguas: en torno a una etnia de la antigüedad peninsular (pp. 99-126). Universitat de Barcelona.

Correa, J. A. (1999). Las nasales en ibérico. En F. Villar y F. Beltrán (eds.), Pueblos, lenguas y escrituras en la Hispania prerromana. Actas del VII Coloquio sobre Lenguas y Culturas Paleohispánicas (Zaragoza, 12 a 15 de marzo de 1997) (pp. 375-396). Universidad de Salamanca.

Estarán, M. J., Sopeña, G., Gutiérrez, F. J. & Hernández, J. A. (2011). Nuevos esgrafiados procedentes de Contrebia Belaisca. Palaeohispanica, 11, 249-263.

Ferrer i Jané, J. (2006). Nova lectura de la inscripció ibèrica de La Joncosa. Veleia, 23, 127-167.

Ferrer i Jané, J. (2008). Ibèric kas´taun: un element característic del lèxic sobre torteres. Cypsela, 17, 253-271.

Ferrer i Jané, J. (2010). El sistema dual de l’escriptura ibèrica sud-oriental. Veleia, 27, 69-113.

Ferrer i Jané, J. (2013). Deux alphabets ibères duales rupestres de Cerdagne. Sources, 1, 9-18.

Ferrer i Jané, J. (2014). Ibèric kutu i els abecedaris ibèrics. Veleia, 30, 227-259.

Ferrer i Jané, J. (2015). Las dualidades secundarias de la escritura ibérica nororiental. ELEA, 14, 305-357.

Ferrer i Jané, J. (2017). El origen dual de las escrituras paleohispánicas: un nuevo modelo genealógico. Palaeohispanica, 17, 55-94.

Ferrer i Jané, J. (2019a). Construint el panteó ibèric amb l’ajut de les inscripcions ibèriques rupestres. Ker, 13, 42-57.

Ferrer i Jané, J. (2019b). A la recerca del trial: Les variants supercomplexes de les escriptures paleohispàniques. Palaeohispanica, 19, 27-53. https://doi.org/10.36707/palaeohispanica.v0i19.202

Ferrer i Jané, J. (2020a). Las escrituras epicóricas de la Península Ibérica. Palaeohispanica, 20, 969-1016. https://doi.org/10.36707/palaeohispanica.v0i20.385

Ferrer i Jané, J. (2020b). Urdal: Une nouvelle inscription rupestre ibère à Ger (Cerdagne) avec une possible divinité zoomorphe liée au sanglier. Sources, 7, 17-28.

Ferrer i Jané, J. (2022). El sistema de numerals ibèric: més enllà de la semblança formal amb els numerals bascos. Revista d’Arqueologia de Ponent, 32, 9-42. https://doi.org/10.21001/rap.2022.32.1

Ferrer i Jané, J. (en prensa). Annorvm vinvm: una nova proposta d’interpretació de les inscripcions ibèriques pintades a les àmfores de Vieille-Toulouse. ELEA.

Ferrer i Jané, J., Garcés, I., González Pérez, J. R., Principal, J. & Rodríguez Duque, J. I. (2009). Els materials arqueològics i epigràfics de Monteró (Camarasa, la Noguera). Troballes anteriors a les excavacions de 2002. Quaderns de Prehistòria i Arqueologia de Castelló, 27, 109-154.

Ferrer i Jané, J., Moncunill, N., Sabaté, V., Velaza, J., Bolufer, J. & Martínez, E. (2022). El plomo ibérico de la Fundació CIRNE (Museu de Xàbia, Alicante): un nuevo texto en escritura nororiental dual. Archivo Español de Arqueología, 95, 1-20. https://doi.org/10.3989/aespa.095.022.07

Gorrochategui, J. (2020). Vascónico-Aquitano. Universidad de Zaragoza.

Gorrochategui, J. & Velaza, J. (2023). La mano de Irulegi: edición y comentarios epigráficos y lingüísticos. En J. Gorrochategui & E. Santazilia (eds.), La mano de Irulegi: reflexiones desde la paleohispanística y la vascología [Dosier]. Fontes Linguae Vasconum, 136, 491-502. https://doi.org/10.35462/flv136.9_1

Igartua, I. (2023). Un enigma envuelto en un misterio: la interpretación lingüística de la mano de Irulegi. En J. Gorrochategui & E. Santazilia (eds.), La mano de Irulegi: reflexiones desde la paleohispanística y la vascología [Dosier]. Fontes Linguae Vasconum, 136, 551-564. https://doi.org/10.35462/flv136.9_5

Luján, E. (2005). Los topónimos en las inscripciones ibéricas. Palaeohispanica, 5, 471-490. https://doi.org/10.36707/palaeohispanica.v0i5

Martínez-Areta, M. (2023). ¿Es la lengua de la mano de Irulegi la antecesora directa del euskera histórico? En J. Gorrochategui & E. Santazilia (eds.), La mano de Irulegi: reflexiones desde la paleohispanística y la vascología [Dosier]. Fontes Linguae Vasconum, 136, 617-637. https://doi.org/10.35462/flv136.9_9

Michelena, L. (1961). Comentarios en torno a la lengua ibérica. Zephyrus, 12, 5-23.

Moncunill, N. & Velaza, J. (2019). Monumenta Linguarum Hispanicarum: Band V.2. Lexikon der iberischen Inschriften / Léxico de las inscripciones ibéricas. Reichert. https://doi.org/10.29091/9783954907311

Orduña, E. (2005). Sobre algunos posibles numerales en textos ibéricos. Palaeohispanica, 5, 491-506.

Orduña, E. (2006). Segmentación de textos ibéricos y distribución de los segmentos. Facultad de Filología de la UNED.

Orduña, E. (2018). El signo T de las leyendas monetales vasconas uTanbaate y oTtikes. Palaeohispanica, 18, 137-149. https://doi.org/10.36707/palaeohispanica.v0i18.12

Orduña, E. (2021). Onomástica ibérica y vasco-aquitana: Nuevos planteamientos. Palaeohispanica, 21, 467-494. https://doi.org/10.36707/palaeohispanica.v21i0.414

Orduña, E. (2023). Observaciones sobre la inscripción de la mano de bronce de Irulegi. En J. Gorrochategui & E. Santazilia (eds.), La mano de Irulegi: reflexiones desde la paleohispanística y la vascología [Dosier]. Fontes Linguae Vasconum, 136, 539-550. https://doi.org/10.35462/flv136.9_4

Prósper, B. M. (2012-2013). The enigma of ‘benkota’, the Celtic decades and the coinage of the Ebro Valley. Die Sprache, 50(1), 1-30.

Quintanilla, A. (1998). Estudios de fonología ibérica. UPV/EHU.

Quintanilla, A. (2005). Palabras de contenido verbal en ibérico. Palaeohispanica, 5, 507-520.

Rodríguez Ramos, J. (2003). Sobre los fonemas vibrantes y afines de la lengua íbera. Veleia, 35, 341-349.

Rodríguez Ramos, J. (2014). Nuevo índice crítico de formantes de compuestos de tipo onomástico íberos. ArqueoWeb, 15(1), 81-238.

Sanz, M. (2014). El signo T en las escrituras ibérica y celtibérica. Palaeohispanica, 14, 129-152.

Silgo, L. (2018). Nuevo estudio sobre la jarra ibérica escrita de La Joncosa (Jorba, Barcelona). Revista Portuguesa de Arqueología, 21, 99-113.

Tord, G. de (2019). Epigrafía religiosa en lenguas locales del occidente mediterráneo [Tesis doctoral, Universidad de Zaragoza]. Zaguán. https://zaguan.unizar.es/record/117183

Untermann, J. (1975). Monumenta linguarum hispanicarum: I. Die münzlegenden. Reichert.

Untermann, J. (1990). Monumenta linguarum hispanicarum: III. Die iberischen Inschriften aus Spanien. Reichert.

Velaza, J. (2009). Epigrafia y literacy paleohispánica en territorio vascón: notas para un balance provisional. Palaeohispanica, 9, 611-622.

Zuloaga, E. & Ariztimuño, B. (2023). Sobre la lengua de la mano de Irulegi: apuntes y conjeturas. En J. Gorrochategui & E. Santazilia (eds.), La mano de Irulegi: reflexiones desde la paleohispanística y la vascología [Dosier]. Fontes Linguae Vasconum, 136, 565-582. https://doi.org/10.35462/flv136.9_6

Argitaratuta
2023-12-28